L’Anita, la nostra narradora, va sortir de Barcelona la primavera del 1938 com a passatgera d’un aleshores modern automòbil Packard Eight.
Després de més de cinquanta anys, repeteix aquell viatge a bord d’un Ferrari 348 que conduïa el seu fill. Desitjava visitar de nou els llocs que despertessin en ella vells records, explicar al seu fill els secrets del seu passat, que li havia volgut amagar.
Després de tants anys, tot havia canviat, amb prou feines res del paisatge que veia des del seient de copilot del bòlid vermell era igual. Però volia portar el seu fill a un lloc concret i explicar-li successos ja oblidats.
Quan narri les seves experiències i records d’aquell viatge, transmetrà als nens i joves moltes lliçons sàvies. Els hi dirà que visitin aquell lloc i facin un petit homenatge als que encara es troben allà. I perquè mai s’oblidi la seva memòria, els animarà a què expliquin als seus fills i als fills dels seus fills la seva emotiva història.
